Testimonis

Sel·lecciona una història

The Backway

A l'origen de la migració africana

“A vegades somio amb ell. Vull creure que encara és viu”. La gambiana Bintu Janko té records del seu germà Mansuk de quan ella encara era una nena. Té 18 anys i en fa sis que no sap res d’ell. “Ens va trucar des de Líbia, deia que estava malalt i l’havien segrestat; en aquell moment la trucada es va tallar”. Després, el no- res. La migració africana cap a Europa és aquest silenci a l’altra banda del telèfon.

El fenomen de la migració des de l’Àfrica Subsahariana cap a Europa s’acostuma a tractar com una qüestió de moviment. I ho és, en part. Només a l’any 2017 van arribar a Europa més de 150.000 persones des de territori africà. En els darrers disset anys, més de 33.000 persones han mort ofegades al mar en el seu intent de trepitjar territori europeu i un número similar podria haver desaparegut en l’intent de travessar el desert del Sàhara. No hi ha xifres oficials ni ningú que busqui els cadàvers entre la sorra.

Però la migració africana també és la incertesa durant sis anys de la Bintu per la sort del seu germà.

És el neguit dels que es queden a casa. La nostàlgia. És l’esperança que l’ésser estimat torni algun dia i l’aceptació d’un avi de que mai més veurà el seu nét. També és l’admiració del nen senegalès pel tiet —“quin heroi!”— que ara treballa a Itàlia i envia diners a casa cada mes. I la desesperació del jove nigerí sense feina o el plor del migrant marfilenc encallat a Níger perquè en el darrer moment li va fer por el mar, va girar cua i ara no s’atreveix a tornar a casa. Per vergonya. “Van vendre la casa per pagar-me el viatge, amb quina cara els miraria als ulls?”.

La migració africana no són xifres, rutes o morts. Són persones. A The Backway, Capítol 1, hem viatjat a l’origen de la migració africana -a Gàmbia, Senegal, Mali i Níger- per conèixer aquest factor humà d’un dels fenòmens claus del segle XXI. Per saber qui vol marxar, per què i des d’on. Per esbrinar qui ha tornat. Per apropar-nos als que s’han quedat i han vist marxar els seus.

En aquesta primera part del projecte impulsat per RUIDO Photo, que continuarà per mostrar la resta de rutes, orígens i destins, hem volgut obrir una porta cap al sud. Ens toca escollir: ser tanca o pont. I en uns temps on els murs són cada vegada més alts, potser ha arribat el moment de construir ponts més amples.